Una caricatura especial

El passat dia 11 de desembre vam celebrar el 18è aniversari de la meva filla. Una edat especial que mereixia també un regal diferent i original.

Em fa cosa fer caricatures a persones del gènere femení, doncs poques estan satisfetes amb el seu rostre i generalment mostrar-lis els caràcters (elles en diuen defectes) exagerats genera de tot menys riure.... No hem d'oblidar que aquest "inconformisme" fa que totes busquin un mateix patró mitjançant les pintures. O el bisturí, tant se val. Una dona difícilment es reconeixerà en una caricatura... És més, el més probable és que amb cara de pocs amics em digui allò de: "Realment em veus així?". És difícil trobar una resposta prou polite a aquesta pregunta, creieu-me.

La caricatura mostra a la Cris, vestida amb bata i fonendoscopi (ha començat enguany a estudiar Medicina) sobre un platanet del Club Natació Banyoles on rema des dels 14 anys.

Al sopar de la celebració hi havia més de trenta amics i amigues que tots van reconèixer-la de seguida. Per suposat ella es va quedar una mica aturada i quan ens varem quedar sols em va preguntar: "Realment em veus així?". Jo vaig respondre: "Espavila que farem tard..."