Caricaturistes de carrer

Durant un recent viatge a Roma, vaig tenir l'ocasió de dedicar una estona a veure com treballaven els caricaturistes de la Piazza Navona que, pel mòdic preu de 5 €, s'oferien als turistes. Em va cridar l'atenció en primer lloc que moltes de les caricatures d'actors i gent coneguda en general que exposen de reclam són en realitat copiades d'altres artistes. Si t'hi fixes encara una mica més, t'adones que aquella caricatura de l'Al Pacino o d'en Silvester Stallone ja la vas veure a la Rambla de Barcelona. I és aleshores quan veus que la tècnica i l'estil que fan servir està també pastada. Amb poques variacions tots fan servir el mateix tipus de paper, el mateix carbonet, la mateixa manera de perfilar els ulls, els llavis, les dents, i al final el resultat és també molt similar: la caricatura s'assembla al subjecte com un ou a una castanya. Però el més important no sembla ser el resultat artístic, sinó les ganes de passar-s'ho bé. Hi ha l'exercici per part del client d'exposar les seves particularitats facials davant del dibuixant i l'exercici per part d'aquest darrer d'intentar fer quelcom amb cara i ulls (mai millor dit) en escassament 5 minuts. I tot això envoltats de curiosos que riuen i escenifiquen el que ja sabem: la gent es diverteix quan algú ridiculitza algú altre.

Haig de confessar que, en principi, seria incapaç de fer aquesta feina, i que només m'hi posaria per absoluta necessitat. 

Crec que fer una caricatura requereix de quelcom més que tècnica pura i dura. Cal estudiar el personatge i intentar plasmar la seva personalitat a través de l'exageració dels seus trets. Capturar l'ànima.

Ara les agències especialitzades en entreteniment de trobades i esdeveniments diversos, ofereixen caricaturistes per divertir el personal, juntament amb màgics, pallassos, etc...

Ben mirat, aquests caricaturistes són com el pianista del restaurant que va fent música mentre la gent va sopant. Què hi farem....