En Ronaldinho

El Barça va perdre diumenge al camp de l'etern rival, el Real Madrid (2-0) No vaig poder veure el partit i el dilluns llegeixo les cròniques. La de l 'AS primer. Tot seguit la del diari "Sport" (pot semblar una perversitat, però m'agrada fer-ho quan perd el Barça; ho fa tant poc sovint darrerament....). Veig la foto d'en Ronaldinho. Aquells ulls sortits petits i oblics, aquestes dents.... Penso: com és possible que no li hagi fet mai cap caricatura? Suposo que deu ser perquè aquesta persona té una cara tant peculiar (lletja?). Reconec que m'ha quedat amb cara d'enfadat, però així é scom el veig. (Ara acabo de llegir que fa dies que no riu...)

La caricatura, normalment, es fa primer a llapis i després es pinta. Aquí poso les dues versions. Aquesta vegada l'he pintat digitalment però amb una mica més de mirament.... La diferència és notable, tot i que veure el dibuix a grandària reduïda ajuda.

Navegant per internet, he trobat un web amb 24 caricatures de Ronaldinho, algunes són impressionants. Sembla que no sóc l'únic que agafa el llàpis quan el veu!

Pintant amb Photoshop

Aquesta és la primera caricatura que vaig pintar amb el Photoshop. Les opcions de pinzell són abundants i variades i em temo que hauré d'explorar un munt d'hores si vull fer alguna cosa "decent".

Es tracta de l'amic A.S. a qui vaig "caçar" durant una reunió de Facultat, ara fa un parell d'anys. Pel que diu al globus, ja podeu deduir que lo seu és la informàtica.

El més destacable són les bosses fosques sota els ulls que li donen un aspecte permanent de no haver dormit. Però no us en fieu. Sol estar sempre ben despert.

XV anys de la UdG

Assisteixo a la inauguració del curs acadèmic 2006-2007 de la UdG. Solemnitat. Magnífica conferència d'en Federico Mayor. Una hora. Ni llarga ni curta. Llarga, l'entrega de premis de doctorat (gastem els aplaudiments mentre el premiat baixa les escales i després tots callats), curtes, les intervencions del cor (que al final es fan llargues) i llarg el discurs-míting polític del substitut del Conseller (molts esperàvem en Joan Manel). M'avorreixo i miro darrere els protagonistes. Em fixo en el logo dels quinze anys que celebrem. XV. A què em recorda? Ja ho sé! si hi posem una bola vermella al bell mig, tenim el retrat d'un pallasso. També havies pensat el mateix? Alguna una altra idea?

Les "víctimes"

Tinc algunes caricatures de personatges de la UdG. Gent que, per les raons que siguin, acaben asseguts davant meu o a la meva dreta (m'agrada dibuixar el perfil esquerre). Són les meves "víctimes". La majoria de vegades ni s'adonen que estan essent dibuixades. A voltes, em descubreixen quan els miro buscant algun racó a la cara que els defineixi. Què *** mira aquest? deuen preguntar (m'agradaria saber què responen a la seva pròpia pregunta....) Jo els dedico un mig somriure complaent i faig veure que prenc apunts. Encara no sé què determina qui serà la victima. Moltes vegades no és ningú. D'altres, surto amb la part del darrera (blanca) dels documents farcida d'apunts.

Aquí tenim un exemple. En DV amb qui vaig coincidir a moltes reunions i sempre m'ha semblat que desprén un aire místic o bíblic que va inspirar aquest dibuix. Vaig descobrir a més que els dibuixos es poden pintar "fàcilment" amb un programa de tractament d'imatges. Això facilita força la feina..

Una afició. Una compulsió.

El primer record que tinc d'una caricatura feta per mi és la d'un professor a setè de bàsica (el Sr. J., mestre i alcalde de Besalú). Era prim, no massa alt, calb, el nas aguilenyo i una mica encorbat. I fumava "Rocio Mentolado". Solia passar estones llargues mirant pel finestral de l'aula tot gratant-se alguna mena de gra o el que fos que tenia just a dalt del cap. De tant en tant venia amb una tirita aplicada just en aquest punt.

A l'institut Pere Alsius de Banyoles, mentre feia el batxillerat, m'agradava dibuixar en RB, un dels meus companys. Curiosament, també era prim i una mica encorbat i, això si, amb un gran nas.
També recordo que quan estudiava Biologia no tenia cap full d'apunts lliure d'algun dibuixet. Ja aleshores havien "caigut" molts companys i professors, esperonat per un company de Salt, en Manel, que s'ho passava millor que jo. D'aquella etapa conservo ben pocs dibuixos ja que solia regalar-los (la majoria de vegades a les pròpies "víctimes")

Just en acabar els estudis vaig estar dibuixar per a "EL PUNT" (paraules majors) D'aquella època en conservo un bon record pel bon ambient i pel bon humor de tots els qui feien el suplement humorístic anomenat "LA COMA". En Jordi Soler, en Ros, en Xevi Sala, en Poyano, i tants d'altres. Ja aniré penjant en aquest Blog algunes de les coses que vaig fer durant aquella època.

Ara a la Universitat també em dóna per dibuixar. És compulsiu. Veus algú ("víctima") visualitzes el dibuix, agafes paper i llapis i voilà.

Aquí al costat hi ha un exemple. Un apunt del catedràtic de Física Química, a qui algun dia dibuixaré "de debó".

No volia, però...

Aquest Blog és el resultat de la insistència d'alguns amics d'una banda, i d'altra, d'aquest impuls que tenim els que fem dibuixos de deixar que algú els vegi. "Dibuixatures" (a mig camí de dibuixos i caricatures) també respón, per què no dir-ho, a la necessitat de posar una mica d'ordre en els meus dibuixos, doncs els tinc esgarriats per tot arreu, en fulls, llibretes, marges de llibres, prospectes, etc...

No he demanat permís a les persones caricaturitzades per publicar els dibuixos, espero que no es molestin. Si serveix d'aguna cosa, diré que mai he fet un dibuix per fer mal algú, ni tant sols per ridiculitzar-lo de forma cruel. Sempre dic que la part més divertida d'una caricatura és el que es dibuixa sota el cap. Per això, potser, moltes només ténen la cara.

Finalment, dir que si algú dels qui surten aquí, s'estima més no fer-ho, només m'ho ha de demanar.
Espero que llegint el Blog us permeti gaudir d'un moment de bon humor i distensió.