L'amic Pallí

Normalment no tinc per costum guardar còpia de les caricatures que faig per encàrrec. Però vet aquí que en un racó d'un vell CD hi he trobat això. És ell!!! direu els qui el coneixeu. Els qui no, heu de saber que és història viva del Col.legi Universitari de Girona primer i de la UdG després. Va ser professor meu i ja aleshores crec que vàrem congeniar. Una simpatia mútua que ha continuat amb tots dos de professors de Ciències. Crec que tenim algunes cosetes en comú (no massa, no penseu), però durant una època jo també anava cridant pels passadissos.. (temperament, en diuen?). Els qui l'heu vist en persona pensareu que té poc mèrit fer una caricatura d'algú amb rasgos tant marcats com ara els ulls grans i sortits, el nas de ganxo (o de ganxó?) i la barra petita (com en Gaspart). Doncs us equivoqueu. Em va costar moltíssim. I encara no estic del tot satisfet del resultat. Per què? doncs perquè quan mira té aquell punt de murri, que no vaig saber plasmar... Pel que fa al dibuix en si, vaig decidir vestir-lo amb americana creuada i corbata, però amb botes de camp i amb un martell de geòleg amagat al darrera pel que pugui ser...

Un any en blanc

Acabo d'adonar-me que ja fa gairebé un any que no pujo res al meu bloc de dibuixatures. Precisament en un any, el 2008 on he començat a treballar una altre vegada fent dibuixos. Per plaer, es clar. Abans de posar-ne alguns dels que he fet, potser valdria la pena acabar de recollir el que vaig fer a la meva darrera etapa com a membre del Consell de Govern de la UdG i de les diferents comissions, bàsicament la de professorat i la de recerca.

Comencem doncs.


En primer lloc, en Cufí. Director de no sé quin departament de la Escola Politècnica Superior (tots em semblen similars). Un tipus, "salat" amb qui sempre he mantingut una relació cordial no exenta d'aquell punt de conya que fa que tot sigui més agradable.

En segon lloc en Joan Carles. Director d'un altre departament de la "Pirotècnica", crec que de Matemàtiques o quelcom similar. Prové del món de l'ensenyament secundari i es una de les persones més rigoroses, sèries i sensates que corren per la UdG. Això no era obstacle, però perquè tinguéssim les nostres diferències, sempre relacionades amb la manera de viure la recerca que teníem (i suposo que encara tenim).

En tercer lloc l'Albert Rossich, de Lletres. Sempre m'havia cridat l'atenció per la seva serietat, parlant just quan tocava amb comentaris sempre assenyats. Però la fascinació va anar en augment, sobretot després de descobrir que havia guanyat un guardó literari per un relat eròtic. Qui deia que els professors universitaris eren avorrits?