Acudits a "La Coma"

(Estic embalat: 2 posts en pocs dies!!)
Les caricatures per encàrrec acaben estressant el dibuixant perquè, facis com facis, sempre s'arriba al dia abans de l'entrega i el més calent és a l'aigüera. Creieu-me que és un patiment, quan et truca l'editor de la revista i et diu que si no l'entregues l'endemà tanquen l'edició sense el teu dibuix. Per aquest motiu, quan em tocava dibuixar un acudit tenia una setmana de respir, ja que es tracta simplement de dibuixar (pura tècnica) sense haver d'esperar a les 3 de la matinada a què la inspiració ens vingués a visitar. Fins i tot el guió ja estava decidit.
Amb aquest relax sempre deia "demà ho acabo" i òbviament també anava amb la data límit enganxada al clatell.
Aquí deixo un exemple d'aquests acudits. Es tractava d'una vaga general on un conductor de la Renfe deia que treballant feia menys feina que quan havia de complir els serveis mínims. Com podeu veure, aquest acudit es podria perfectament publicar demà mateix si hi hagués una altra vaga. I és que en el fons tampoc ha canviat tant la cosa. Només el "logo" de Telefonica.

La Coma i L'Aboia

Fa un any, aproximadament, va tornar a publicar-se el suplement satíric d'El Punt, sota el nom de L'Aboia. Així és com satíricament anomenàvem "La Coma" ja fa uns quants anys, doncs aquest suplement es definia com "l'ovella negra d'El Punt". Ovella=Aboia segons el sempre genial Jordi Soler.
Allà vaig tenir l'oportunitat de veure i de viure l'ambient interior d'un diari. A més va coincidir amb el pas de la màquina d'escriure als ordinadors; però això és una altra història. Va ser una època realment prolífica on dibuixava caricatures setmanalment. A més va coincidir que també m'encarregaven la caricatura del personatge entrevistat dissabtes a la contraportada. Conservo encara pràcticament tots els originals, alguns dels quals, per cert, "decoren" el menjador del Personal Acadèmic i PAS de la Facultat de Ciències.
Per il·lustrar aquella època (any 1991) he triat aquesta caricatura d'El Dioni, famós per haver robat el furgó blindat que ell mateix conduïa i haver fugit al Brasil on es va gastar part del botí mentre la justícia intentava extraditar-lo. Es tracta d'un personatge extremadament estràbic amb els ulls molt saltats, calb i vermell per efecte del "bronzejat" brasiler. Sembla clar que a les Espanyes, robar (de la forma que sigui) és una via ràpida per convertir-se en una celebritat.

Una altra caricatura rescatada de l'època és la de la Mònica Lewinski. Aquesta no es va fer pas famosa per robar precisament, sinó per quelcom més... com ho diria... orgànic? De fet n'hi ha moltes que escalen posicions laborals i socials satisfent el seu cap i fins i tot algunes es tornen celebritats si a més van i ho expliquen en un plató de televisió.
El dibuix pertany a una sèrie que constava d'un personatge mig despullat acompanyat de 6 vestits retallables per guarnir-lo de la forma (sempre satírica) que volguéssim. En aquest cas, el vestit més utilitzat, com us podeu imaginar els qui coneixeu la seva història, va ser un de color blau tacat per les secrecions que generaven la seva amistat amb el qui aleshores era president dels EEUU Bill Clinton. Ni més, ni menys. A més de la Lewinski van passar per aquesta galeria de ninots en Quim Nadal, la Pantoja i el mateix Joan Carles I, entre d'altres.